La Mariposa entre las Flores

"De la meva vida -com artista, almenys- se'n pot fer un gràfic tan precís com el de la febre: amb altes i baixes, amb clices ben definits.
Vaig començar a escriure als vuit anys: de cop i volta, sense inspirar-me en cap exemple. No havia conegut mai ningú que escrivís, i poca gent que llegís. Però el fet és que les quatre úniques coses que m'interessaven ere: llegir llibres, anar al cine, el claqué i dibuixar. I un dia vaig començar a escriure, sense saber que m'havia encadenat per tota la vida a un amo noble però també despietat. Quan Déu et fa un regal, també et fa a mans un assot; i l'assot és només per autoflagel·lar-te."
.... així comença el prefaci de Música per camaleons, recull de contes de Truman Capote publicat el 1988. Sembla mentida que algú pugui escriure amb tanta sinceritat sobre un mateix.
L'article d'en Manuel Vicent publicat avui a El País m'ha fet rellegir-lo. Molt maco i molt trist, però molt recomanable.