Gag del dia

Celebrities - Robert Smith


Por sugerencia nuevamente de goygo, y por el politono de mi móvil.
Un día, vi un punto brillante en el horizonte y era mi talento que se alejaba...

PD. Que se acabe ya el dichoso PrimaveraSound....
PD2. ... a zurrir mierda con un látigo...!!

Negret

A pesar de todo, ya lo hecho de menos. Cómo saber si hemos hecho lo correcto? Aún creo que lo voy a pisar al abrir la puerta..(...)mierda.

Misteriosamente, esta mañana me he despertado cantando Promesas que no valen nada, de Los Piratas..... Cómo puede ser, si hacía años que no la escuchaba...?

Demasiadas preguntas para una mañana de viernes.....

...promesas que no valen nada
nunca más escucharé tu voz, energía nunca liberada
promesas que se perderán en estas cuatro paredes...
...como lágrimas en la lluvia se irán
se irán, se perderán, se irán...

Coses noves

Ja fa uns quants dies d'això, però és que aquesta cançó m'agrada mooolt!
The Age of the Understatement, The Last Shadow Puppets


No sé per què però em fa posar de bon humor... Bé, de fet sí que ho sé.... :-))
Gran troballa si, gràcies al Darío Manrique i al seu En Estéreo: Blog de música . Per cert, que aquestes setmanes s'ha dedicat a fer una comparativa dels no pocs festivals d'aquest estiu. Sens dubte em quedo amb el Rock in Rio Madrid, per a la meva sorpresa, perquè pensant-ho bé no m'importaria gens veure la Shakira en directe...[miratúpordonde].

Altres coses que ahir em va recomanar goygo:
Newton Faulkner
Amy MacDonald

També em va parlar de Nawjajean, però d'aquesta recomanació no vaig fer ni cas.

Rumores

"The Gossips" (1948). Norman Rockwell.


La manera en que els rumors es creen i s'escampen és una cosa que no canviarà mai: que si un diu que l'altre li ha dit... i ja l'hem liat...!
Més coses d'en Norman Rockwell al Norman Rockwell Museum.

"Nadie visita la misma ciudad dos veces:...

(...) porque la ciudad no es la misma y porque uno ya no es el mismo que la visitó."

J. Cercas

La Mariposa entre las Flores

"De la meva vida -com artista, almenys- se'n pot fer un gràfic tan precís com el de la febre: amb altes i baixes, amb clices ben definits.
Vaig començar a escriure als vuit anys: de cop i volta, sense inspirar-me en cap exemple. No havia conegut mai ningú que escrivís, i poca gent que llegís. Però el fet és que les quatre úniques coses que m'interessaven ere: llegir llibres, anar al cine, el claqué i dibuixar. I un dia vaig començar a escriure, sense saber que m'havia encadenat per tota la vida a un amo noble però també despietat. Quan Déu et fa un regal, també et fa a mans un assot; i l'assot és només per autoflagel·lar-te."
.... així comença el prefaci de Música per camaleons, recull de contes de Truman Capote publicat el 1988. Sembla mentida que algú pugui escriure amb tanta sinceritat sobre un mateix.
L'article d'en Manuel Vicent publicat avui a El País m'ha fet rellegir-lo. Molt maco i molt trist, però molt recomanable.